Projecte Impars
Coordinadora: Núria Garí
Entrevista
Text: Núria Messeguer
Qualsevol que es deixi guiar per la visió simplista que, moltes vegades, el cinema o la literatura ens ofereix sobre la vida de l’artista tendiria a pensar que, el seu, és un món d’improvisació constant i falta d’organització. Però res més lluny de la realitat. Almenys, per a Helena Perez Garcia (1987), que es lleva cada matí amb la primera llum del sol —“és quan soc més productiva”— i amb el dia ja programat: “El primer que faig és esmorzar, després llegir i contestar correus. M’agrada tenir un pla de treball establert des del dia anterior, per a no perdre temps pensant què puc fer primer i posar-me a treballar al més aviat possible”. Però no sempre davant de la taula. Sortir a caminar, visitar museus i exposicions i nedar són algunes de les maneres que li permeten inspirar-se, a aquesta il·lustradora i dissenyadora sevillana.
Sí! Quan tinc una mica de temps lliure m’agrada anar a nedar per desconnectar. Sovint la inspiració em ve quan nedo, és una activitat que em relaxa però també m’ajuda a recarregar piles… Intento tenir-ho tot organitzat cada dia.
Depenent dels projectes en els quals estigui treballant, em puc passar el dia llegint un text o un llibre que s’ha d’il·lustrar, fent esbossos, buscant documentació, pintant les il·lustracions finals i escanejant-les i retocant-les a l’ordinador. Intento no treballar més de vuit o nou hores seguides, amb un descans per menjar, però de vegades la càrrega de feina és tan gran que puc seure a la taula de treball a les 9 del matí i no aixecar-me’n fins a les 9 del vespre.
Com vas començar en el món de la il·lustració?
Vaig estudiar Belles Arts amb la idea d’especialitzar-me i dedicar-me al disseny. Durant el meu últim any de carrera vaig descobrir la il·lustració i que guanyar-me la vida dibuixant era una opció. Així que, quan vaig acabar els estudis, vaig fer un màster en il·lustració i disseny, que va ser el que em va portar a combinar, definitivament, les dues disciplines.
Però, és clar, havia de començar per alguna cosa i vaig pensar que el primer era donar-se a conèixer. Internet ofereix moltes possibilitats, i per això vaig crear un blog i una pàgina web on mostrava el resultat de les meves primeres experimentacions i incursions en el món de la il·lustració. Van sorgir els primers encàrrecs i aquí soc. Començant cada dia: des de llavors el meu treball ha evolucionat força i he après molt, però encara em queda camí per recórrer.
Què ha canviat de tu i de la teva obra des d’aquells inicis?
Al principi la il·lustració per a mi era experimentació i cerca d’estil, d’una veu personal amb la qual em podia fer un forat en la indústria. He après a perfeccionar una mica més la meva tècnica i a modular el meu estil per adaptar-lo a diferents projectes. També he après la part més tediosa, però de vital importància, d’aquesta professió, la part legal: els contractes, els drets, els pagaments, la importància de l’autopromoció… Quant a la meva obra, el meu estil ha evolucionat d’uns dibuixos delicats amb lleugers tocs de color a il·lustracions molt coloristes i amb profusió de detalls.
Viure en una ciutat com Londres, allunyada de les teves arrels, creus que ha afectat la teva evolució?
Londres és una ciutat vibrant amb una cultura visual molt rica i inspiradora. Va ser on el meu estil va evolucionar més, passant d’una línia clara amb grans àrees de blanc i lleugers tocs de color a un estil colorista i detallat. Les visites a la National Gallery, el Tate Modern i el Tate Britain i a nombroses i variades exposicions han resultat molt inspiradores i han influït definitivament en el meu treball. William Morris també ha estat una gran inspiració perquè m’endinsés en el món dels patterns i els elements decoratius inspirats en la natura.
Com definiries l’art?
Una forma de comunicació que neix d’una pulsió interna de l’artista i de la seva necessitat d’expressió.
I la teva obra?
Jo em considero il·lustradora, ja que majoritàriament les meves il·lustracions expliquen històries i serveixen per a un propòsit concret, acompanyen un text… Tot i que sí que és cert que de vegades les fronteres són més difuses, com quan treballo en un projecte personal, ja que aquest no respon a un encàrrec extern sinó que sorgeix d’una necessitat d’expressar idees de manera personal.
Combinar disseny i il·lustració, és possible? Com ho fas? Què creus que aporten una i altra disciplina a la teva obra?
Si bé la meva feina com a dissenyadora es caracteritza per un pragmatisme més gran, a través de la meva obra com a il·lustradora dono sortida a un vessant més personal. Penso que la il·lustració com a disciplina es troba més propera a l’art, amb la qual cosa, quan il·lustro tinc més llibertat i, encara que respongui a les necessitats d’un client i un projecte concrets, la meva personalitat i estil regeixen el projecte. La majoria de vegades les dues disciplines estan diferenciades en la meva vida professional, però és evident que les dues s’enriqueixen mútuament. Però és difícil, també perquè el fet de tenir dues feines fa que els dediqui moltes hores, fins i tot dissabtes, diumenges i vacances.
Quina és la teva principal inspiració?
Sobretot la pintura d’època prerenaixement i renaixement, amb artistes com El Bosco. També d’artistes més contemporanis com Magritte i Chagall.
Com els vas descobrir?
Ja des de molt jove m’atreia molt la pintura. Els meus pares tenien una col·lecció d’enciclopèdies d’Història de l’Art i des que era adolescent m’agradava observar els quadres i copiar-los. A partir d’aquí vaig començar a investigar més i a comprar llibres d’art, i un descobriment em portava a un altre.
Quina tècnica fas servir?
Normalment faig servir gouache, combinada amb llapis de colors i pastel per als retocs finals.
En alguna entrevista has comentat que últimament treballes especialment en un mateix personatge. Per què? A qui representa? Té una història personal?
Es pot dir que és una espècie d’abstracció, ja que no retrato una persona en particular, sinó un personatge que seria com una amalgama, una mena d’arquetip que encapsula moltes personalitats diferents.
En la majoria de les teves obres treballes amb motius florals. Té algun significat especial?
Potser el fet de viure en una gran ciutat ha tingut com a conseqüència que senti inclinació per la representació de la natura, i hi busco una connexió a través de la il·lustració.
Al juny vas exposar a Miscelánea la teva sèrie “Al otro lado”. Allà es descrivia la teva obra com una resposta creativa a la necessitat de comprendre les emocions. Quin és aquest altre costat al qual et refereixes?
“Al otro lado” es basa en la idea de l’existència d’una dimensió complementària personal que visitem amb més o menys freqüència. Per a mi aquest espai constitueix un refugi que, sovint, es manifesta com una simple distracció, suficient per elevar els nostres peus de la terra i evadir-nos. Igualment, podem arribar a aquesta dimensió de manera conscient, en la nostra cerca per comprendre la realitat que ens envolta. La nostra relació amb aquest altre costat és un viatge en què ens embarquem des que naixem i que durarà tota una vida; així i tot, és possible que no arribem a comprendre mai el significat del que ens espera. És, per tant, un procés de creixement i coneixement d’un mateix, al llarg del qual es revelaran facetes i aspectes essencials de la nostra personalitat que desconeixíem i que, generalment, es troben ocults en el món que tots compartim.
A les teves obres els personatges semblen inexpressius, però alhora estan carregats d’emocions. T’endinses en el misteri, semblen inquiets… Què és el que busques?
Mostren un somieig fruit de la contemplació, l’evasió i la reflexió. M’agrada la idea que en observar aquests personatges tinguem la sensació d’estar contemplant un moment íntim de connexió amb si mateixos, i que aquest fet ens faci reflexionar sobre nosaltres.
Què és el que et va portar a acceptar l’encàrrec de UIC Barcelona? Com ho has treballat? Què hi has volgut plasmar?
Em va semblar un encàrrec molt interessant, ja que em permetia mirar de nou cap als pintors clàssics que tant m’inspiren. Amb aquesta interpretació he volgut plasmar la meva versió personal d’aquesta obra, filtrada pel meu estil, com a tribut.
Cinc paraules que et defineixen?
Inquisitiva. Perseverant. Creativa. Intuïtiva. Tenaç, o obstinada…, segons com es miri [riu].
