Projecte Impars
Coordinadora: Núria Garí
Entrevista
Text: Helena Morera i Delgado
Fotografies: Marina Benito
Què et va impulsar a estudiar Belles Arts?
Va ser una cosa molt orgànica, sempre he pintat i he vist de prop el treball amb les mans i l’artesania.
Llavors, l’art sempre ha estat present a la teva vida?
Recordo la meva àvia cosint i creant de zero els seus propis patrons. A la meva mare també li agradava molt pintar i fer collage, i a mi m’encantava veure les seves creacions i descobrir-hi tots els detalls.
Diries que l’art és més que una feina per a tu?
Ho és, i de vegades pot resultar desafiant, no et pensis. M’encanta haver convertit el que més m’apassiona en la meva feina. Adoro visitar exposicions i veure la feina dels meus companys. Em sento molt afortunada, però no és un camí fàcil. És molt complicat separar l’oci de la feina; en definitiva, desconnectar i aturar-se.
La teva obra té una clara influència costumista i de caràcter botànic. Hi ha algun artista que t’inspira?
Els artistes que més admiro són els que es caracteritzen per l’ús de la llum i el color: m’encanten Hopper, Hilma af Klint, Alex Katz o Sonia Delaunay. Tinc una sensibilitat especial per la pintura hiperrealista.
Les flors i la natura són un element essencial en la teva obra.
Aquesta història és curiosa: després d’acabar Belles Arts, vaig deixar de pintar i em vaig dedicar més al disseny i a la gestió cultural. Amb el temps, vaig anar acumulant moltes inseguretats a l’hora de llançar-me a pintar, cosa que, anys després, en parlar-ne amb companyes, vaig descobrir que era força comuna. (Aquest tema donaria per a moltes hores de conversa).
Durant un període en què vaig estar de baixa, vaig començar a pintar flors perquè m’ajudava a descansar la ment i a relaxar-me i, en certa manera, aquí va ser on va començar tot.
Les flors et donen pau.
Efectivament, i des d’aleshores, reivindico la importància d’inspirar-se en coses boniques i pintar-les sense por de semblar poc profunda o cursi. Per això, amb el temps vaig començar també a impartir tallers de pintura botànica.
És tot un repte plasmar la grandiositat de la natura. T’inspires més observant-la de prop o treballant a l’estudi?
Sempre observant-la; si tinc l’oportunitat de fer un viatge, m’esforço molt a estar atenta al que tinc al voltant i simplement caminar, m’ajuda molt a pensar.
Com vas rebre l’encàrrec de UIC Barcelona, i en què et vas inspirar per crear l’obra per a Impars?
Tenia clar que volia crear una imatge plena de color i elements botànics, així que vaig investigar sobre el color a la natura durant l’hivern. Mentre que la tardor és època de repòs, quan la natura descansa, l’hivern floreix més del que ens pensem, i això és el que vaig voler reflectir.
Quin ha estat el teu procés artístic per crear l’obra Solstici?
La veritat és que soc una persona molt analògica. Per això, quan em submergeixo en algun procés artístic, gairebé sempre ho faig primer amb pintura, ja sigui acrílic sobre paper o acrílic sobre llenç, perquè em permet expressar-me amb més llibertat. Un cop vaig acabar Solstici, obra en acrílic sobre paper de cotó, la vaig digitalitzar per fer-hi alguns retocs finals en format digital.
L’hivern també és color. Quin simbolisme hi ha darrere del nom Solstici?
El solstici té molta simbologia. Es considera un punt d’inflexió i un moment de renaixement i renovació, de manera que conceptualment em va semblar bonic unir-lo al naixement de Jesús. La idea de tornar a començar, o de florir de nou, es reflecteix en les flors d’hivern típiques d’aquesta estació que envolten la Sagrada Família: ciclamen, oliveres —que simbolitzen allò etern— calèndula o Brassica.
Tenint en compte les teves influències i estètiques botàniques, com has connectat això amb la imatge de la Sagrada Família?
Vaig pensar que envoltar la Sagrada Família de naturalesa i color crearia una imatge propera, amb la qual qualsevol persona podria identificar-se i sentir-la com una cosa personal.
Amb la teva obra Solstici passes a formar part de la col·lecció de Nativitats que impulsa el projecte Impars. Aportes a la col·lecció el teu segell distintiu.
Em fa molta il·lusió; i m’he pres aquest encàrrec amb una gran responsabilitat i respecte tenint en compte la temàtica i la cura als artistes per part de UIC Barcelona. Ha estat una experiència molt bonica, moltíssimes gràcies per fer-me’n partícip!
Si haguessis de definir-te a tu mateixa com a artista en cinc paraules, quines triaries?
Em costa moltíssim definir-me! M’encanta experimentar amb el color i observar detingudament el que m’envolta. A més a més, sempre animo tothom a pintar i acolorir, perquè sé que en gaudiran.
Web
marinabenito.shop