Projecte Impars
Coordinadora: Núria Garí
Entrevista
Text: Helena Morera i Delgado
Fotografies: Pilarín Bayés
Vostè diu a la seva pàgina web que “va néixer amb una vocació a dins” que va descobrir ben aviat: dibuixar. Quan va sentir que volia dedicar-s’hi tota la vida?
De petita em passava tot el dia dibuixant, però va ser en el moment de triar professió quan ho vaig tenir claríssim: volia dibuixar. Per això vaig acabar estudiant Belles Arts.
Ens pot descriure com era aquella nena amb un llapis a la mà, observant el món i convertint-lo en colors i traços?
Com que, per una malaltia, no vaig anar a l’escola fins als cinc anys, vaig ser una nena una mica assilvestrada. Quan no dibuixava, era dalt dels arbres del jardí, com un petit mico.
Com definiria el seu estil? Quins valors intenta transmetre sempre a través del dibuix i la il·lustració?
El meu estil és una simplificació de la realitat per poder explicar una història. Sovint m’inspiro en escriptors, en quadres o en murals. Sempre intento transmetre valors de bona convivència i de diversió, de gaudir del que fem.
Parlant d’aquests valors que transmet en el seu estil, vostè es defineix com una dona amb una fe “profunda, oberta i solidària”. Com integra aquesta espiritualitat amb la creativitat per crear escenes religioses que respectin la tradició i, alhora, mantinguin el seu estil personal?
No faig cap esforç especial per transmetre l’espiritualitat o la creativitat, perquè les porto a dins i sempre acaben aflorant. El pensament artístic és, al cap i a la fi, un reflex del teu món interior.
Com va rebre l’encàrrec de UIC Barcelona i “Impars” per fer la postal de Nadal?
És la primera vegada que faig una postal de Nadal per a una universitat. Em va fer molta il·lusió: no ho vaig viure com una feina qualsevol, sinó com una manera de connectar amb la comunitat de UIC Barcelona.
Un cop viscuda aquesta il·lusió inicial, com va plantejar la il·lustració de Profes i alumnes aplicats també van a Betlem? Quin era l’objectiu principal que volia reflectir-hi?
He treballat molts pessebres, però en aquest cas volia reflectir com la gent de la universitat pot viure el Nadal, fins i tot imaginant com representarien els pastorets.
Quins elements considera imprescindibles perquè la representació del naixement de Jesús transmeti l’essència humana i solidària del Nadal?
M’agrada mostrar una Mare de Déu molt humana: una noia jove amb el seu primer fill en condicions complicades, perquè no han trobat lloc a la posada. I també el moviment de solidaritat dels pastors i dels Reis, cadascun amb la seva senzillesa i saviesa.
Els seus personatges sovint tenen trets molt identificables, com els barrets o els rostres personals. Com ha adaptat aquests elements al naixement de Jesús?
En aquesta representació, que té un punt d’Els Pastorets, molta gent porta barrets o el cap tapat amb túniques. M’ha agradat recrear aquest ambient mig real i mig teatral.
Amb 84 anys continua dibuixant “fins que la son la venç”. Què la manté inspirada després de tants anys de feina i creativitat?
Sincerament, m’ho passo molt bé dibuixant i em diverteix fer-ho. A més, m’agrada intentar captar els desitjos de la gent quan em demanen una peça.
Amb aquesta passió que encara la manté inspirada, què diria a les noves generacions d’artistes?
Primer de tot, que treballin i que no tinguin por de la feina. Que no es cansin de replantejar-se el que fan i que mirin molt el que fan els altres, no per copiar-ho, sinó per entendre què volen —o què no volen— fer.
Si hagués de definir-se com a artista en cinc paraules, quines triaria?
Explicativa, detallista, amb un punt d’humor, feinera i, la veritat, la cinquena no la tinc gens clara… però m’agrada mirar en detall per entendre-ho tot.
Web
