Projecte Impars
Coordinadora: Núria Garí
Entrevista
Text: Laura Andrès Tallardà and Irene Pérez Martínez
Fotografies: Diana Segura
Quan vas començar a pintar?
Els meus primers records amb la pintura són a l’estiu, de molt petita, amb els meus germans i cosins. També amb ells vaig començar a fotografiar. La meva mare ens deixava utilitzar la seva càmera de fotos i de vídeo, i ens passàvem hores inventant històries i representant-les.
I des de llavors sabies que volies dedicar-t’hi?
La pintura és la meva passió des de petita i un somni fet realitat. Quan em vaig assabentar que existia la carrera de Belles Arts vaig decidir immediatament que estudiaria això i només volia que l’etapa de l’escola passés ràpid per començar la universitària.
És la teva vocació.
Totalment. Encara que quan la pintura es converteix en la teva feina, tot canvia una mica perquè tens terminis de lliurament i exigències, però tant se val. Quan pinto m’oblido del món. Em poso davant del llenç, pintant a l’aire lliure, i a vegades m’adono que ja no hi ha llum, que tinc fred i que ni tan sols he menjat res.
Un llenç en blanc és una porta a la imaginació, però també pot suposar un repte. Com trobes la inspiració?
Sempre faig el procés invers: veig una imatge que m’atrau i busco un llenç per pintar-la. Tinc moltes imatges al cap que m’agradaria pintar algun dia perquè estèticament em fascinen o m’impressionen per algun motiu.
Salvador Dalí deia que “Una pintura és una fotografia feta a mà”. Els teus universos són tant la pintura com la fotografia. En quina mesura aquests universos es retroalimenten entre ells?
La fotografia i la pintura són canals per poder comunicar-me. Les utilitzo quan em trobo davant una escena en la qual percebo una bellesa que vull transmetre. A vegades, quan no tinc pintures o prou temps per pintar faig fotos, però la sensibilitat subjacent en totes dues és la mateixa.
L’Índia, Anglaterra, Itàlia, Portugal, el Marroc i Holanda dibuixen el teu portafolis fotogràfic. Com han ajudat aquests viatges a construir la teva mirada fotogràfica?
Quan em trobo en un ambient que és nou per a mi, estic amb la mirada més atenta. En els viatges, el contrast cultural em facilita estar observadora i en constant sorpresa amb la bellesa. Aquesta mirada després es manté i es forja també en la quotidianitat.
La naturalesa està molt present en la teva obra.
És font d’inspiració i mestra. Quan pinto, intento desxifrar i captar l’arquitectura essencial de llums i ombres, de matisos de colors, de contrastos i d’atmosferes que es troben en la naturalesa.
Des de fa poc també pintes en casaments, captant l’essència de l’aperitiu que se celebra abans del banquet. Com plasmes les impressions de la celebració en pintura?
Busco captar allò que em sembla més significatiu de la celebració, com si hagués de fer un resum per explicar-ho. Busco intuïtivament allò que em ressona i m’involucro mentalment i emocionalment en l’escena per representar-la. Mentre pinto soc una observadora, però no en soc aliena.
Ets professora de pintura a UIC Barcelona i en altres centres educatius. Què aprens tu dels teus alumnes?
N’aprenc molt. Cadascun té una sensibilitat i una manera de mirar única. És molt bonic veure que d’un mateix model surten interpretacions molt diferents, amb un estil i una paleta de colors particular. Aprenc d’ells altres maneres de comprendre el món, de sorprendre’s i d’observar detalls. També aspectes més pràctics com la manera en què decideixen quan donar per acabada una obra o com resolen obstacles que sorgeixen en pintar.
UIC Barcelona té una col·lecció de nativitats que cada any incorpora una nova obra. Enguany tu ets l’artista seleccionada per crear la pintura d’aquest Nadal. En què has basat la teva proposta?
En les Escriptures de l’Evangeli, en altres representacions de la nativitat en la història de l’art i en les imatges de pessebres que he vist tota la vida.
He inclòs ovelles i aquestes tenen un significat especial per a mi: en el pessebre de casa, quan érem petits, cada membre de la família estava representat per una ovella i fèiem petits passos diaris, des del desert llunyà cap al portal, si ens havíem portat bé. L’objectiu era ser el 25 de desembre adorant el nen Jesús.
Quines tècniques utilitzes a l’hora de crear les teves obres?
Per a les il·lustracions utilitzo tècniques com l’aquarel·la, el guaix, el carbonet, el grafit o la tinta xinesa; per als quadres, pintura a l’oli sobre tela, fusta o paper. Últimament també estic explorant tècniques digitals, per combinar-les amb les tradicionals.
Quins projectes artístics tens entre mans de cara al futur?
En tinc molts. Un dels que em fa més il·lusió és realitzar una sèrie de retrats d’artistes treballant als seus tallers i exposar de manera col·lectiva amb ells. Ara com ara n’he pintat dos i m’encanta l’experiència de conèixer el procés creatiu d’artistes que admiro.
Si haguessis de definir-te a tu mateixa com a artista amb només cinc paraules, quines serien?
Em costa molt definir-me a mi mateixa com a artista perquè el meu estil va desenvolupant-se amb el pas del temps. Quan tantejo alguns adjectius, penso que em limito de cara al futur. No obstant això, “curiosa”, “multidisciplinària” i “contemplativa” són alguns termes amb els quals m’identificaria fins ara com a artista.
