Projecte Impars
Coordinadora: Núria Garí
Entrevista
Text: Irene Pérez Martínez
Fotografies: Diana Segura
Londres, Nova York, San Francisco i sobretot Barcelona t’han vist créixer com a artista, però com van ser els teus inicis en el món de la pintura?
Des de ben petita el meu joc preferit han estat la pintura i les manualitats creatives de tota mena. Vaig estudiar disseny gràfic perquè vaig pensar que potser era la professió existent que més s’acostava al que em cridava l’atenció, però de seguida vaig veure que amb el disseny gràfic em sentia limitada, així que vaig fer un postgrau d’il·lustració creativa i vaig començar a pintar. De mica en mica entre la pintura, el disseny i la
il·lustració he anat trobant el meu món creatiu i diferents sortides al món professional on faig tant murals per a hotels i restaurants, com llibres il·lustrats amb diferents editorials, il·lustracions per productes i col·laboracions per diferents firmes, fins a exposicions de les meves col·leccions de pintura a l’oli i altres tècniques.
La pintura és més que una feina per a tu.
La pintura per a mi és una necessitat. Quan pinto sento que estic fent el que he vingut a fer en aquest món. No crec gaire en el talent, sinó en les ganes de fer alguna cosa i la voluntat de continuar aprofundint-hi. Si un practica molt certa activitat, a poc a poc es va fent un expert i passa el mateix amb la il·lustració i la pintura.
A més a més dels dos primers llibres, que han tingut una molt bona acollida, has realitzat diversos projectes que han estat un èxit. Quins han estat els treballs que més t’han marcat?
Per descomptat estic molt contenta d’haver publicat els meus dos llibres VIDA. Bestiari il·lustrat i VIDA. Herbari il·lustrat, i, recentment haver publicat Animals invisibles amb el pròleg escrit per l’actor Viggo Mortensen. M’encanta haver creat la col·lecció “Naturae” amb Coordonné, que és un desig fet realitat de fa temps, perquè l’interiorisme m’atreu un munt des de petita! I també m’il·lusiona haver fet una col·laboració amb estampats florals per la marca de moda Yerse.
La natura, i sobretot els animals i les plantes, són molt presents en la teva obra, com bé mostren els teus dos primers llibres Vida. És la natura la teva font d’inspiració?
Tota la meva feina avui dia es caracteritza essencialment per representar plantes i animals. La naturalesa en general és una font inesgotable d’inspiració. Només cal observar-la per meravellar-se’n. Nosaltres, els humans, som absolutament part d’aquesta naturalesa, i sovint ens n’oblidem. Sempre he sentit una forta connexió amb els animals.
De petita vaig tenir la sort de créixer en un entorn rural i vaig estar molt en contacte amb la granja del meu pare. A més, els animals portats a la ciutat em sembla que estèticament fan un contrast preciós. Sempre he pensat que ciutat i natura es complementen de meravella, calen. M’atreu mirar els ulls de totes aquestes espècies amb què compartim el planeta i meravellar-me de la seva existència.
El gran públic sobretot et coneix per les teves il·lustracions d’animals i natura. Com ha estat el procés creatiu de l’obra, Naixement, un triple retrat en el marc del Nadal de UIC Barcelona?
A les meves pintures em centro sobretot en la mirada, la composició i el color. M’interessa molt la mirada. Diuen que els ulls són el mirall de l’ànima. En aquest cas, la figura principal és el nen Jesús i no hi ha cap personatge que miri a l’espectador. Això per mi ha estat una novetat. M’agrada pintar aquesta ànima compartida que ens connecta amb tothom, o, si més no, això intento.
En aquest cas, aquest encàrrec ha estat un repte per a mi. Pintar un triple retrat realista no és tasca fàcil, però a mi els reptes m’engresquen i, al final, penso que pintar és pintar, tant hi fa el que sigui! A més a més, per mi la bellesa és una part essencial de la meva feina. L’art és un llenguatge universal que salta fronteres culturals, idiomàtiques i socials i que crec que ens hauria de connectar amb la bellesa. A mi m’agrada caçar aquesta bellesa que es troba en tot i immortalitzar-la perquè la recordem quan no som capaços de veure-la.
Com vas acollir aquesta proposta?
Al principi, em va sorprendre que fos un encàrrec amb una proposta tan concreta i definida. Habitualment estic acostumada a rebre encàrrecs força oberts, on tinc la llibertat d’expressar a la meva manera el brífing en qüestió, com per exemple pinta “una postal de Nadal” o fins i tot “fes un naixement” a la teva manera, però aquesta vegada em van demanar un naixement amb les tres figures del nen Jesús, de Sant Josep i de la Verge Maria. D’entrada, podria semblar massa tancat, però després em va engrescar la idea de representar un tema tan clàssic i tan representat en la nostra cultura. Vaig sentir que era un repte pintar aquesta imatge tan potent i carregada d’història i significat!
Ha estat molt diferent del procés creatiu que acostumes a seguir?
El procés creatiu ha estat el mateix de sempre. Primer visualitzo la imatge. Després creo una imatge referent a través de la fotografia i finalment ho pinto. En aquest cas, primer he fet l’esbós a llapis, en acabat, he pintat amb aquarel·les i, finalment, amb olis. Com que l’objectiu era fer una postal de Nadal em va semblar que el suport més adequat era el paper per ser més fidel a la solució final.
Parlant de naixements, fa un any i mig vas ser mare. T’ha inspirat la teva pròpia experiència per realitzar aquesta pintura?
Sí. L’experiència de ser mare m’ha canviat la vida de dalt a baix; en la manera de viure el temps, les nits, el fet de cuidar la meva filla, de tenir la responsabilitat de la seva salut, ella va absolutament davant meu, la vida la penso a través de les seves necessitats. El temps que em queda per treballar també va en funció de les seves necessitats. Li estic donant tota la prioritat perquè sento que és el que haig de fer ara. De cop i volta la meva vida dansa al seu ritme i quan ella està satisfeta i feliç jo soc feliç. Suposo que sona una mica tòpic, però de moment, en aquests primers mesos de vida d’ella, ho estic vivint així. Suposo que aquest amor infinit que sento de mare protectora i nodridora es revertirà d’alguna manera a la meva manera de percebre el món i, per tant, també en la meva feina.
I tot això s’ha reflectit en la pintura.
Amb totes aquestes noves emocions que estic vivint, em va agradar la idea de representar la Verge, de sentir-me com la mare creadora originària, que crec que tots portem a dins. Així que em vaig posar un mocador al cap i li vaig demanar al meu home que es posés al meu costat i vaig fer com si abracés la meva criatura, com si la nostra criatura fos el nen Jesús. Va ser un moment emotiu i divertit a la galeria de casa, el meu ajudant ens va fer unes fotos que posteriorment vaig retocar amb Photoshop i em van servir de referent per pintar l’encàrrec. Molts cops els referents que utilitzo tenen una història divertida darrere!
La maternitat també està influint en els nous projectes que estàs emprenent?
Sí, la maternitat m’està influint en tot! Aquest any i mig m’he donat força temps per estar amb la meva filla i això m’ha permès tenir temps per sentir què em ve de gust fer i provar noves coses. M’he iniciat en la pintura de paisatges. Al meu nou estudi de l’Empordà estic treballant en uns paisatges de gran format a l’oli. Els paisatges d’allà m’inspiren molt i em venia molt de gust deixar anar una mica el canell i gaudir de pinzellades més soltes i acolorides. Quan tingui la sèrie acabada faré una nova exposició.
I algun projecte més que puguem veure aviat?
Per Sant Jordi sortirà un nou llibre publicat amb l’editorial Planeta per a infants de zero a cinc anys dedicat a la meva filla. També estic preparant un curs a Domestika, que vam deixar parat a causa de la pandèmia i que està programat que el vagi a enregistrar a Madrid a principis d’any i també tinc un parell de llibres programats per sis anys vista amb l’editorial Bridge d’Enciclopèdia Catalana.
Pintes acrílics, oli, aquarel·la… sobre fusta, tela… Les teves creacions toquen molts estils i tècniques diferents. Quines tècniques són les que més t’agraden per crear les teves il·lustracions?
Darrerament pinto sobretot amb aquarel·les i amb olis, però més que la tècnica el que m’agrada és pintar com sigui i amb el que sigui. M’agraden els colors lluminosos. M’inspira la pinzellada i el detall. Em sento més còmoda amb el gran format. M’agrada observar i submergir-me en la creativitat d’aquesta vida. M’interessa el naturalisme. Crec que un traç és interessant quan vibra l’energia de l’autor, la intensitat i el temps i la vida que conté aquesta pinzellada. De vegades es tracta d’un traç meticulós, d’altres d’una pinzellada espontània plena de frescor. A mi m’atreu especialment la riquesa del color i els traços que transmeten la personalitat de l’artista.
Com una pintora naturalista.
Moltes vegades m’ho han dit perquè, del procés de pintar, el que m’agrada més és observar. M’interessa la pintura de meditació, observar i descobrir un paisatge en un pelatge d’un animal. És com fer zoom per veure un univers sencer.
Per acabar, si t’haguessis de definir a tu mateixa com a artista en cinc paraules, quines triaries?
Puc dir que m’agrada ser esperançadora i alhora deixar-me inquietar per la màgia de la vida. M’interessa que hi hagi intensitat a la pintura, que no et deixi indiferent. Cert misticisme. M’interessa molt la taca, la textura i el color. Sé que l’únic que puc aportar és la meva mirada, la meva manera de veure el món i això és el que intento fer.
